Breu repàs a tres llargs anys de Negociació Col·lectiva

Intentaré des d’aquesta pàgina fer-vos un petit resum del que ha estat una negociació llarga i extremadament dura, tres anys de continus incompliments per part de l’Empresa i dels responsables polítics que li estan al darrere, tres anys de continua paciència i col·laboració per part dels representants socials per tal d’arribar a solucions negociades.

• 15 de gener de 2004: es constitueix la Comissió Negociadora. En aquesta reunió, el mateix Director General manifesta l'interés de que la Negociació es duga de forma honorable i arribe a bon port; pel què veurem, potser ho va oblidar massa prompte.

• 3 de febrer de 2004: la part social demana l’aplicació del ja famós acord de Funció Pública de reducció de jornada (fins arribar el 2007 a 35,5 h setmanals): l’Empresa MAI ha tingut intenció d’aplicar-lo i MAI –VAERSA dixit– ho aplicarà. També li expressem quins han de ser, al nostre parer, els eixos de la negociació:

  • Estabilitat a l’ocupació (contractació indefinida, fixesa de servei, brigades estables, promoció interna horitzontal i vertical i bossa de treball).

  • Còpies dels Plecs de Condicions per veure les funcions de cada treballador.8

  • Aplicació dels drets sociolaborals dels Laborals de la GV, o bé adhesió de VAERSA al II Conveni del Personal Laboral de la GV.

  • Introducció dels plusos en el salari base.

  • Política d’incentius per a tots els treballadors.

L’Empresa “pren nota per tal de respondre”; de fet és l’única cosa que ha estat capaç de fer fins al 2006, prendre nota, respostes ni una. De fet, des del 3 de febrer de 2004, la part social està esperant alguna resposta –positiva o negativa– a tot açò.

• 10 de febrer de 2004: no hi ha respostes a allò plantejat la reunió anterior. L’Empresa continua marejant la perdiu en respecte a l'aplicació de l’Acord de Funció Pública.

• 17 de febrer de 2004: seguim sense respostes. L’Empresa es compromet a publicitar en la intranet els processos de selecció i cobertura de llocs de treball (sabeu si ho han fet en algun moment?). Jo no sé vosaltres, però en arribar a aquesta data ja no sé si començar a riure o a cabrejar-me...

• 24 de febrer de 2004: la patronal presenta un escrit –comencem a riure ja o s’esperem?– en el qué refereix que al seu criteri tot va de puta mare i hi ha que continuar xerrant com fins al moment... per cert, de respostes ni una.

• 2 de març de 2004: de respostes... efectivament, ni una; ara bé, ens comuniquen que l’empresa està avançant mogollón en els dits temes...

• 9 de març de 2004: no respostes... marejant amb la reducció de jornada... o siga com sempre, encara que... sí, una novetat: una nova estratègia de l’empresa per a perdre el temps: marejar amb l’elaboració de les actes de les reunions.

• 30 de març de 2004: no respostes. Es parla dels permisos excedències i llicències.

• 6 d’abril de 2004: no respostes; es continua amb el tema de excedències, permisos i llicències.

• 15 d’abril de 2004: no respostes, tema excedències... de fet la part social manifesta que ja comença a estar farta de la inexistència de respostes i del talant manifestament negatiu o bé negligent dels negociadors de la patronal. L’Empresa –que Deu li conserve la vista!!!– té els collons de dir que ja s’ha manifestat sobre tots els punts sobre els que li hem reclamat resposta. Després d’aquesta resposta, el fum comença a eixir-te per les orelles...

• 22 d’abril de 2004: no respostes... marejant amb els permisos... marejant amb la reducció de jornada... com sempre. La part social entrega un esborrany de categories laborals actuals per a que l’Empresa el complete i faça una descripció de les funcions de cada una; l’Empresa... efectivament!!! pren nota de tot!!!...

• 30 d’abril de 2004: no respostes... marejant amb els permisos... marejant amb la reducció de jornada... com sempre. La part social entrega un esborrany sobre la Comissió Paritària. L’Empresa... pren nota...

• 11 de maig de 2004: apareix el Director General (per tractar d’acollonar? per tal d’allargar més el tema?) i explica quina és la situació econòmica de l’Empresa... nada nuevo bajo el sol... L’Empresa ens diu que això de reduir la jornada a 35,5h el 2007 ni de coña i que com a molt i sent bona i benvolent, 37,5h el 2007... (o siga, passant-se l’article 11.10 del Conveni pel folro dels...). Per cert, de respostes res...

• 20 de maig de 2004: el primer que se li diu a l’Empresa és que estem farts de la manca de respostes a tot allò del que “pren nota”... com si ploguera (quin bon talant!!!)... l’Empresa diu que el pròxim dia presentarà una proposta sobre provisió i promoció interna (què mai ha arribat).

• 27 de maig de 2004: sense respostes... ens entreguen una proposta de categories, còpia literal de l’antic conveni i absolutament inexacte a la realitat actual de l’Empresa (arribant a aquest punt, ja no saps si és que et prenen per gilipolles o es que viuen a l’adorable mundo de Yupi); òbviament, li demostren amb claredat –amb dades i exemples– que la seua proposta no val el paper en el que està presentada. També es tracta la quantificació econòmica de dites categories.

• 4 de juny de 2004: tornem a manifestar el nostre disgust per la manca de respostes i, com que ja ens han pres massa el pel, suspenem les negociacions fins que l’empresa ens done respostes més que siga únicament a l’estabilitat de l’ocupació.

• 25 de juny de 2004: l’Empresa ens exposa la seua proposta d’estabilitat en l’ocupació què és clarament una estafa per a tots els treballadors:

  • Indefinida tan sols l’estructura, entenent com a estructura des dels caps de departament fins els caps intermedis... de treballadors de base i operaris diversos (el 90% dels treballadors) ni un.

  • Fixes de servei ni tots ni sempre.

De fet, la proposta és la mateixa què la que l’Empresa va realitzar davant del Tribunal d’Arbitratge Laboral en maig del 2003 i qué va ser rebutjada, per constituir un frau de llei, per la part social (la qual cosa va desembocar en una vaga). I estant així les coses, i veient que l’empresa no té cap interés en negociar cap Conveni Col·lectiu, les negociacions es trenquen.

Des d’aquest moment, la part social requereix la mediació de la Conselleria per a que l’Empresa deixe de donar llargues i entre a la faena.

En Comité Plenari de 5 de juliol de 2004, s’informa als delegats del perqué de la ruptura de les negociacions i de la reunió programada amb el Conseller Blasco. Es consensuen els punts a tractar en la dita reunió.

En Comité Plenari de 9 de setembre de 2004, s’informa als delegats de la reunió mantinguda amb el personal de la Conselleria i l’Empresa i de la voluntat manifestada de resoldre les discrepàncies entre les parts. De fet espera que el Conveni estiga negociat per a l’octubre de 2004 (estic sentint rialles o plors?).

En Comité Plenari de 21 d’octubre de 2004, s’informa de la reunió mantinguda amb el Director General de VAERSA i amb el Cap de Gabinet de la Conselleria de Territori en la que ens proposen:

• Per als col·lectius amb continuïtat anual (senda verda, banc de llavors, vivers, etc.) la figura de fix de servei com al PPIF (i ja sabem el que aquesta figura representa per a l’Empresa i com es passa els acords per on tots sabem...).

• 14 peons indefinits en total a les plantes d’Alzira (10), Asp (1), Benidorm (1), Bunyol (1) i Villena (1).

El plenari rebutja per unanimitat la proposta titllant-la d’indigna i d’estafa. Així mateix i veient que el camí mamprés a la negociació no porta enlloc i per tal que deixen de torejar-nos, es decideix fer un petit viratge i lluitar ja directament per l’adhesió al II Conveni del Personal Laboral de la GV. A més a més, el dia 2 de novembre es realitzarà una concentració amb “sardinada” a la seu de la Conselleria i el dia 18 del mateix mes s’iniciarà una vaga general; aquests dos punts només es desconvocaran si s’arriba en termini a l’objectiu previst.

Veient que la cosa s’ha posat seriosa i que la part social ja s’ha fartat de que li prenguen el pel, l’Empresa, amb l’assistència del Cap de Gabinet, signa el 25 d’octubre de 2004 un acord pel qual:

• aplicarà els permisos i llicències del II Conveni

• complirà el famós Acord de la Taula Sectorial de la Funció Pública (sí, sí, el de totes les reunions... com ja sabeu, continua a hores d’ara sense aplicar-lo)

• es compromet a arribar a l’adhesió al II Conveni mitjançant un procés de negociació i amb un termini no superior a un any

• complirà de manera immediata amb el pla d’estabilitat de plantes i altres col·lectius mencionats el Plenari anterior

• demana a la part social la pau social mentre dure el procés negociador.

Ja sabeu el resultat de l’Acord: com tots els que signa, VAERSA l’ha incomplit de manera sistemàtica.

S’enceta un nou període negociador entre les parts, però veient que la direcció de l’Empresa continua obstaculitzant l’arribada a cap acord, la part social decideix by-passar-la i parlar directament amb qui talla el bacallà: la Conselleria. Així, el 12 d’abril de 2005 es constitueix una Comissió Paritària per al desenvolupament dels acords signats el 25 d’octubre i de la qual formaran part el Comité Intercentres de VAERSA i el Cap de Gabinet de la Conselleria de Territori i Habitatge, Fernando Pérez Campos.

S’inicien una bateria de reunions amb el Cap de Gabinet, què aparentment es mostra molt disposat a solucionar el tema definitivament, què tenen lloc els dies 26 d’abril, 10 de maig, 30 de maig, 9 de juny... en les quals ens fa entrega de material i informes relatius a l’adhesió i assegurant-nos que no hi ha cap obstacle legal, econòmic ni administratiu per a realitzar-la. El 28 de juliol de 2005 el Cap de Gabinet, en representació de la Conselleria de Territori i Habitatge i del propi Conseller Blasco, ratifica el compromís d’adherir els treballadors de VAERSA al II Conveni del Personal Laboral de la GV comprometent la paraula del propi Conseller per a mediar i resoldre qualsevol problema que puga sorgir en la dita adhesió. L’últim tràmit seria l’aprovació per part del Consell d’Administració –del qual es President el mateix Conseller Blasco– de VAERSA de l’adhesió.

El Consell d’Administració té lloc el mes de desembre i en ell i mitjançant la presentació d’un informe extern teledirigit i pagat amb diners públics i que contradiu tots els informes dels gabinets jurídics de les Conselleries es dona un vot negatiu a l’adhesió, sumant-se així el Conseller Blasco al grup d'incomplidors d’acords. El dia 15 de desembre de 2005, el Plenari té notícia directa d’aquesta negativa de llavis del propi Director General el qual, al ser pillat en falta, abandona la reunió com una exhalació. Açò porta a que es boicotege amb una concentració sorollosa l’àgape que la Conselleria realitza amb motiu de les festes nadalenques el dia 22 de desembre.

El 12 de gener de 2006 es presenta una sol·licitud per a una reunió amb el Conseller amb la finalitat que explica el perquè s’estan incomplint els acords per part també de la Conselleria.

El 17 de gener de 2006 i veient que per culpa dels continus incompliments s’ha decidit la ruptura d’hostilitats, el Cap de Gabinet es reuneix amb el President del Comité Intercentres per tal de suavitzar la situació.

El 18 de gener de 2006 es presenta per registre una sol·licitud de còpia dels expedients presentats per la Conselleria de Territori a les Conselleries d’Hisenda i Administracions Públiques.

El 25 de gener de 2006 es reuneix de nou la Comissió Negociadora per tal d’ajustar el calendari laboral per departaments a la reducció horària del ja famós Acord i reclamar l’increment salarial del present any. Així mateix, la part social planteja la reobertura de la Taula Negociadora per tal de corregir el procés irregular que l’Empresa ha seguit a la Negociació.

El 3 de febrer de 2006 es reuneix la Taula Negociadora després de molts mesos i la part social planteja a l’empresarial la següent qüestió:

“La parte empresarial estaría dispuesta, partiendo de los acuerdos de 25 de octubre de 2005, a: